Rita Segato
Rita Segato és doctora en Filosofia del Departament d’Antropologia Social de la Queen’s University Belfast (1984) i professora emèrita de la Universidade de Brasília, en Antropologia i en els postgraus en Bioètica i en Drets Humans. Investigadora sènior del Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico del Brasil. És titular de la Cátedra Aníbal Quijano del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i dirigeix la Cátedra Rita Segato de Pensamiento Incómodo de la Universidad Nacional de San Martín de l’Argentina. Actualment és una de les directores del Curso Internacional de Estudios Afrolatinoamericanos y del Caribe al Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales. Investigadora visitant i ponent en seminaris de postgrau en nombroses institucions acadèmiques dels Estats Units, Europa i Llatinoamèrica. El 2017 i el 2018, l’agència de notícies espanyola EsGlobal la va incloure entre els intel·lectuals iberoamericans més influents.
Ha rebut els premis Latinoamericano y Caribeño de Ciencias Sociales(2018), Frantz Fanon de l’Asociación Caribeña de Filosofía (2021, a la trajectòria), Daniel Cosío Villegas de Ciencias Sociales del Colegio de México (2022) i la Medalla de Plata de San Ignacio de Loyola de l’Orde Jesuïta a la Universidad Iberoamericana de México (2018). Doctora honoris causa a les universitats de Salamanca, Salta, Cuyo, Villa María, Catamarca, Entre Ríos i Córdoba.
Ha col·laborat amb diverses organitzacions de drets humans i promogut una mesura pionera d’inclusió racial en l’educació superior del Brasil. És autora de nombroses publicacions sobre gènere, racisme i colonialitat.
Aina Calafat
Aina Calafat és filla d’una agricultora ecològica britànica i d’un marger valldemossí. Llicenciada en Biologia i màster en Producció Agrària Ecològica i en Polítiques Internacionals i Cooperació. Va treballar durant gairebé vint anys al Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica, com a veedora i com a directora. Fou gerent i responsable de coordinació de projectes dels Serveis de Millora Agrària i Pesquera, empresa pública del Govern de les Illes Balears. Ha treballat com a consultora independent en projectes d’agroecologia, de sobirania alimentària i per a la implementació de sistemes de certificació pública de la producció ecològica en diversos països de l’Amèrica Llatina i a Palestina. També ha exercit com a docent per a la formació de professionals especialitzats en sistemes de producció agrària ecològica. Actualment és responsable d’incidència política i projectes internacionals a la SEAE – Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología (www.agroecologia.net).
Monica Di Donato
Monica di Donato és doctora en Economia, amb una tesi que analitza els fluxos físics i els impactes ambientals dels models de consum a les llars de les regions d’Espanya. Els seus interessos de recerca s’adscriuen en l’àmbit de l’Economia Ecològica, tant pel que fa a la dimensió teòrica de l’enfocament, com, en un pla més aplicat, analitzant la dimensió energètica i material dels sistemes econòmics a través de l’aproximació del metabolisme social, especialment en tot allò que fa referència al sistema alimentari. Actualment està associada al grup de recerca GEEDS de la Universidad de Valladolid. Treballa com a investigadora a la FUHEM Ecosocial (Madrid), un laboratori d’interpretació i anàlisi de la realitat complexa que travessa la nostra societat des d’una aproximació ecosocial i que desenvolupa projectes en l’àmbit de la sostenibilitat forta cap a escenaris de transició socials i ecològics.
Aniol Esteban
Aniol Esteban és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona i màster en Economia Ambiental per la University College London (UK). Ha dedicat la major part de la seva carrera professional a reconciliar el món de l’ecologia i l’economia fent visibles els beneficis que la conservació de la natura i la gestió sostenible de recursos naturals aporten a la nostra economia i a la nostra societat. Des del 2017 dirigeix la Fundació Marilles, entitat sense ànim de lucre que treballa per a la conservació de la mar balear. Prèviament va treballar a la New Economics Foundation i a la Royal Society for the Birds, així com en diversos projectes europeus de conservació de biodiversitat des d’institucions com ara l’Agència Sueca de Protecció del Medi Ambient, la Generalitat de Catalunya i l’Institut Oceanogràfic de Lisboa. És un apassionat de la mar i sempre que pot posa el cap sota l’aigua amb ulleres i tub de busseig per gaudir de les moltes espècies que podem trobar a la mar balear.
Yayo Herrero
Yayo Herrero és consultora, investigadora i professora en els àmbits de l’ecologia política, els ecofeminismes i l’educació per a la sostenibilitat. És llicenciada en Antropologia Social i Cultural, diplomada en Educació Social i Enginyera Tècnica Agrícola, amb un Diploma d’Estudis Avançats en Teoria de l’Educació i Pedagogia Social. En l’actualitat és sòcia de Garúa S. Coop. Mad. i docent en diverses universitats espanyoles. És autora o coautora de més d’una trentena de llibres i col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació.
Jaime Vindel
Jaime Vindel és doctor europeu en Història de l’Art i màster en Filosofia i Ciències Socials. Investigador del Programa de Ayudas Ramón y Cajal (2018) de l’Instituto de Historia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, on és investigador principal dels projectes de recerca: «Estética fósil: una ecología política de la historia del arte, la cultura visual y los imaginarios culturales de la modernidad» (PIE, ref. 202010E005) y «Humanidades energéticas: Energía e imaginarios socioculturales entre la revolución industrial y la crisis ecosocial» (PID2020-113272RA-I00, HUMENERGE). Fou coordinador del bloc «Ecologies culturals» del Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (edicions 2017-2018 i 2019-2020) i és autor de llibres com ara Estética fósil. Imaginarios de la energía y crisis ecosocial (Arcadia, 2020), La Familia Lavapiés: arte, cultura e izquierda radical en la transición española (La Bahía, 2019), Arte conceptual en los límites del lenguaje y la política (Brumaria, 2015, 2016 i 2019) o La vida por asalto: arte, política e historia en Argentina entre 1965 y 2001 (Brumaria, 2014). També ha editat, entre d’altres, el volum Visualidades críticas y ecologías culturales (Brumaria, 2018) i, juntament amb Jesús Carrillo, el número 8 de la col·lecció Desacuerdos. Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español (MACBA, 2014).
Ivan Murray
Ivan Murray és professor del Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB). És doctor en Geografia per la UIB i MsC (màster en Ciències) en Sostenibilitat Ambiental per la University of Edinburgh. Ha impartit assignatures de grau o de llicenciatura i de màster als estudis de geografia i turisme. Les seves línies de recerca s’emmarquen en la perspectiva de la geografia crítica, que vinculen les anàlisis des de l’economia política, l’ecologia política i l’economia ecològica. La seva recerca se centra a estudiar les lògiques espacials del capitalisme turístic, les seves contradiccions i els conflictes associats. Entre les seves publicacions destaquen els llibres següents: Geografies del capitalisme balear (UIB, 2012), Capitalismo y turismo en España (Alba Sud Editorial, 2015), Turistificación global. Perspectivas críticas en turismo (Icaria, 2019), Tourism and Degrowth (Routledge, 2020) i #TourismPostCOVID19. Turistificació confinada (Alba Sud Editorial, 2021).
Així mateix, ha publicat nombrosos articles acadèmics. És membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori de la UIB i del Grupo de Investigación Transdisciplinar sobre Transiciones Socioecológicas de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM). Pertany a l’equip editorial de la revista Scripta Nova i és membre de l’equip de redacció de la revista Ecología Política. També participa en moviments socials ecologistes i anticapitalistes. Entre d’altres, està vinculat al Grup d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i participà en el col·lectiu Tot Inclòs. També col·labora amb l’organització Alba Sud amb relació a l’anàlisi crítica de la turistificació i la cerca de propostes alternatives contrahegemòniques.