Silvia Federici
Silvia Federici és professora emèrita de la Hofstra University (EUA). Es va llicenciar a la Università di Bologna (Itàlia) el 1965 i realitzà els estudis de PHD en el SUNY Buffalo (EUA), on es doctorà el 1980. Activista feminista des del 1970, fou una de les principals animadores dels debats internacionals sobre la condició i la remuneració del treball domèstic. El seu camp de recerca és la filosofia política i els estudis relatius a la història de les dones i dels moviments feministes. També hi ha contribuït amb diversos assajos sobre la política educativa i cultural. A la dècada dels setanta va ser cofundadora del Col·lectiu Feminista Internacional. Del 1991 al 2003, després d’un període d’ensenyament a la University of Port Harcourt (Nigèria), fou cofundadora del Comitè per a la Llibertat Acadèmica a Àfrica i coeditora del seu butlletí. Del 1995 al 2002 ajudà a fundar el projecte contra la pena de mort de l’Associació de Filosofia Radical, amb seu als Estats Units. D’entre les seves publicacions, cal destacar Caliban y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria (2004), Revolución en punto cero: trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas (2013), El patriarcado del salario. Críticas feministas al Marxismo (2018), Reencantar el mundo (2020), Brujas, caza de brujas y mujeres (2021) i Más allá de la periferia de la piel (2022).
Nuria Alabao
Nuria Alabao és periodista i investigadora. Doctora en Antropologia i membre del Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona. Coordina la secció de feminismes de Ctxt.es. Ara mateix, a més de qüestions relacionades amb gènere i política, investiga els entrecreuaments entre feminisme i la reacció conservadora (antifeminismes, postfeixismes, etc.) a partir d’una mirada des de baix, des de les organitzacions socials i les seves formes de resistència i producció de coneixement. Ha impartit formacions i tallers sobre aquestes qüestions al Koldo Mitxelena, Tabakalera, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el màster d’Anàlisi del Capitalisme Contemporani de la UB i l’Escola Europea d’Humanitats, entre d’altres. I ha participat en nombroses obres col·lectives com Alianzas Rebeldes (Bellaterra, 2021), Transfeminismo o barbarie (Kaótica libros, 2020), Familia raza y nación en tiempos de postfascismo (Traficantes de Sueños, 2020), Neofascismo. La bestia neoliberal (Siglo XXI, 2019), Cómo puede cambiar el mundo el feminismo (Lengua de Trapo, 2019), (h)amor 3: celos y culpas (Continta me tienes, 2018), i ha coordinat obres com Un feminismo del 99% (Lengua de Trapo, 2018).
Ana Dević (What, how and for whom/WHW)
Ana Dević és curadora i educadora, i resideix a Zagreb. Forma part de What, How & for Whom (WHW), un col·lectiu curatorial creat el 1999 i amb seu a Zagreb, Viena i Berlín format per Ivet Ćurlin, Ana Dević, Nataša Ilić i Sabina Sabolović, a més del dissenyador i publicista Dejan Kršić. Aquest col·lectiu s’encarrega des del 2003 del programa de la Galerija Nova, una sala d’exposicions municipal de Zagreb. El 2018 WHW engegà un programa d’estudis internacional per a artistes emergents anomenat WHW Akademija (amb seu a Zagreb). Des del 2019, una part del col·lectiu (Ivet Ćurlin, Nataša Ilić i Sabina Sabolović) du a terme la direcció artística del Kunsthalle Wien (Viena). Actualment, a Zagreb, Ana Dević dirigeix la WHW Akademija i el programa de la Galerija Nova en col·laboració amb l’equip del WHW de Zagreb (Ana Kovačić, Gordana Borić i Martina Kontošić). Des del 2019 és docent del màster d’Arts Visuals i Estudis Curatorials de la Nuova Accademia di Belle Arti (Milà). Des de la primera exposició el 2000, WHW ha comissariat nombrosos projectes internacionals, com ara Collective Creativity (Kunsthalle Fridericianum, Kassel, 2005), la 11a Biennal d’Istanbul What Keeps Mankind Alive? (Istanbul, 2009) i One Needs to Live Self-Confidently… Watching (pavelló de Croàcia de la 54a Biennal de Venècia, 2011). Alguns dels seus projectes recents són My Sweet Little Lamb (Everything we see can also be otherwise), comissariat amb Kathrin Rhomberg i ubicat en localitzacions diverses de Zagreb (2016-2017); Everything we see could also be otherwise (My sweet little lamb), comissariat amb Kathrin Rhomberg i Emily Pethick (The Showroom, Londres, 2017); Želimir Žilnik: Shadow citizens (Edith Russ Haus für Medienkunst, Oldenburg, 2018) i la II Biennal d’Art Industrial On the Shoulders of the Fallen Giants (a les ciutats croates de Rijeka, Pula, Labin, Raša i Vodnjan, 2018).
Marta Malo de Molina
Marta Malo de Molina és traductora i investigadora independent. Ha editat i traduït autores feministes com Gayatri Chakravorty Spivak, Mariarosa Dalla Costa, Judith Butler, Nancy Fraser, Silvia Federici o bell hooks. Ha combinat el treball d’edició i traducció amb els projectes de recerca i pedagogia popular, en què ha desenvolupat pràctiques d’investigació-acció i de creació col·laborativa en espais feministes, educatius i de la salut. Entre les iniciatives d’investigació-acció que ha contribuït a impulsar cal esmentar Precarias a la deriva, Observatorio Metropolitano, Manos Invisibles, Entrar Afuera i La Laboratoria. En el marc de l’escola pública ha promogut diversos projectes col·laboratius a l’aula, com ara Amiga Robot (CEIP Manuel Núñez de Arenas), Teoría de Conjuntos (CEIP Manuel Núñez de Arenas), Conversaciones en torno a la escuela (Centro de Residencias Artísticas, Matadero Madrid), Experimenta educación. La escuela como laboratorio ciudadano (Puente de Vallecas) i Hilos Maestros. Taller de arte postal en un aula hospitalaria (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía).
Gabi Ngcobo
Gabi Ngcobo és artista, educadora i directora curatorial al Javett Art Centre de la University of Pretoria (Javett-UP). Des del començament de la dècada de 2000 està implicada en projectes col·laboratius artístics, curatorials i educatius de Sud-àfrica amb abast internacional. Alguns dels seus projectes curatorials recents són The Show Is Over (South London Gallery, Londres, 2022), The ‘t’ Is Silent (Museum Dhondt-Dhaenens, SCENORAMA, Bèlgica, 2022), Handle with Care (Javett-UP, 2021) i Mating Birds Vol. 2 (galeria KZNSA, Durban, Sud-àfrica, 2019). El 2018 va ser la directora curatorial de la 10a Biennal de Berlín, titulada We don’t need another hero, i abans havia estat una de les curadores de la 32a Biennal de Sao Paulo, Incenteza Viva (2016). Fundà les plataformes col·laboratives, amb seu a Johannesburg, NGO – Nothing Gets Organised (2016) i Center for Historical Reenactments (2010-2014). Ngcobo ha escrit per a publicacions com ara el catàleg de l’exposició Shooting Down Babylon: The Tracey Rose Retrospective (Zeitz MoCAA, Ciutat del Cap, 2022),Uneven Bodies (llibre del simposi celebrat a la galeria Govett-Brewster, Aotearoa, Nova Zelanda, 2021), The Stronger We Become (catàleg del pavelló de Sud-àfrica a la Biennal de Venècia, 2019), We Are Many: Art, the Political and Multiple Truths (Colònia, 2019) i la revista en línia Texte Zur Kunst (2017).
Brigitte Vasallo
Brigitte Vasallo és escriptora i investigadora independent. Sense estudis universitaris és, malgrat tot, docent del màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat consultora del projecte Intimate, del Centro de Estudos Sociais de la Universidade de Coimbra, i ha dirigit i comissariat el I Festival de Cultura Txarnega de Barcelona. Ha publicat PornoBurka (autoeditat, 2013); Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (Oveja Roja 2017) –traslladat com El desafío poliamoroso a l’Argentina i al Brasil (Paidós, 2020)–; Mentes insanas (RBA, 2020) i Lenguaje inclusivo y exclusión de clase (Larousse, 2021). Col·laboradora habitual de mitjans de comunicació com ara Rac1, Pikara Magazine, elcritic.cat o el diari Ara, ha estat traduïda a l’anglès, al francès, a l’àrab, a l’italià i al portuguès, entre d’altres. En l’entorn de les arts escèniques ha codirigit la peça Un cos (possible) i lesbià, amb Alba G. Corral, i ha escrit i dirigeix la Trilogia de Naxos.
Arquitectives
Arquitectives és un col·lectiu format per Pablo Amor Méndez i Cristina Llorente Roca, arquitectes especialitzats en urbanisme i medi ambient i en gestió urbana i participació ciutadana i delegats espanyols del programa de treball internacional Architecture & Children de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA). A través del col·lectiu Arquitectives treballen des del 2009 en la divulgació i la transformació de l’arquitectura, els entorns urbans i el paisatge, tant des del disseny com des de la formació, mitjançant una perspectiva participativa, col·laborativa, integradora, ecosistèmica i didàctica. Han impartit cursos universitaris i conferències sobre aquests temes en l’àmbit nacional i internacional (Madrid, Hèlsinki, Weimar, Bucarest, Sofia, etc.). Entre les seves publicacions destaquen Edu y la mejor casa del mundo (autoeditat, 2015), Escola i paisatge de Mallorca (Direcció Insular de Territori i Paisatge. Departament de Territori. Consell de Mallorca, 2020), Guia urbana de l’Eixample de Palma (Palma XXI, 2019) i Ecosistemes urbans (Conselleria de Medi Ambient, 2020), a més d’articles científics i d’opinió en publicacions nacionals i internacionals. Actualment treballen juntament amb IB Dona en la redacció d’una guia de bones pràctiques per al disseny d’espais urbans amb perspectiva feminista. www.arquitectives.com