MÒDUL 4. Fronteres

Santiago Alba Rico

Santiago Alba Rico és escriptor i assagista. Va estudiar Filosofia a la Universidad Complutense de Madrid. Fou guionista els anys vuitanta del mític programa de televisió La bola de cristal i ha publicat més de vint llibres sobre política, filosofia i literatura, així com tres contes per a nins i una obra de teatre. D’entre les seves obres destaquen els assajos Las reglas del caos (llibre finalista del premi Anagrama 1995), Vendrá la realidad y nos encontrará dormidos (Hiru, 2006), Leer con niños (2007, reeditat per Literatura Random House, 2015), Capitalismo y nihilismo (Akal, 2007), El naufragio del hombre (Hiru, 2009), Noticias (Caballo de Troya, 2010) i Penúltimos días (Catarata, 2016). Des del 1988 viu al món àrab, i ha traduït al castellà el poeta egipci Naguib Surur i el novel·lista iraquià Mohammed Jydair. Els seus darrers llibres són Ser o no ser (un cuerpo) (Seix Barral, 2017), Todo el pasado por delante (Catarata, 2017) i Nadie está seguro con un libro en las manos (Catarata, 2018). El 2019 va reunir, amb el títol Última hora, les seves col·laboracions radiofòniques amb el programa Carne Cruda. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació (Público, Cuarto Poder, CTXT, Ara, eldiario.es, El País, entre d’altres). El seu darrer llibre es titula España (Lengua de Trapo, 2021).

Tania Bruguera

© Lia Villares

Tania Bruguera realitzà estudis a l’Escuela Elemental de Artes Plásticas 20 de Octubre i a l’Instituto Superior de Arte de l’Havana, i també al The Art Institute of Chicago, on va impartir classes entre el 2003 i el 2010. La seva obra se centra en la interpretació de temes polítics i socials. Per definir les seves pràctiques artístiques ha desenvolupat conceptes com ara ‘art de conducta’, focalitzat en els límits del llenguatge i del cos confrontats a la reacció i al comportament dels espectadors. Així mateix, proposa un art útil per incidir en la transformació real d’alguns aspectes polítics i legals de la societat. El treball de Bruguera se centra en temes de poder i control i interroga el context present en el seu país natal, Cuba. El 2002 creà la Cátedra Arte de Conducta a l’Havana i el 2011 l’Asociación de Arte Útil, com a plataformes de trobada i implementació dels seus projectes. El 2016 inaugurà l’Instituto de Artivismo Hannah Arendt (INSTAR), amb la comesa de crear una plataforma institucional on els cubans puguin informar-se sobre els seus drets civils, promoguin discussions crítiques i informades i formin part d’un espai polític alternatiu.​ Ha participat en esdeveniments artístics internacionals com la documenta de Kassel i les biennals de Venècia, Sao Paulo, Shanghai i l’Havana, i ha exposat en museus, galeries i centres d’art com ara la Tate Modern, l’Art Institute of Chicago o el New Museum de Nova York, entre d’altres.

Olga Bryukhovetska

Olga Bryukhovetska és doctora i professora associada d’Estudis Culturals a la Universitat Nacional de Kíiv – Acadèmia Mohyla (Ucraïna), on imparteix classes sobre teoria cinematogràfica i cultura visual. Juntament amb l’artista Sean Snyder i un grup d’intel·lectuals ucraïnesos fundà el Centre d’Investigació de Cultura Visual (Kíiv), on treballà fins al 2012. Com a investigadora de la cultura visual ha participat en el projecte europeu Memory at War: Cultural Dynamics in Poland, Russia and Ukraine(2008-2012), així com en els llibres Gender Check: Femininity and Masculinity in the Art of Eastern Europe (2010) i Former West: Art and the Contemporary After 1989 (2017). La seva recerca se centra en les dimensions polítiques d’allò visual i en la integració cultural de l’experiència traumàtica. Els seus treballs escrits en anglès s’han publicat a Art-It, Red Thread, KinoKultura, Apparatus: Film, Media and Digital Cultures in Central and Eastern Europe, Frieze i L’Internationale. El seu text més recent tracta sobre la guerra a Ucraïna, Maidan i l’empoderament del poble («Time and Again», a https://www.internationaleonline.org/opinions/1091_time_and_again).

Hamlet Lavastida

© Peter Rosemann

Hamlet Lavastida explora les relacions entre el llenguatge i la ideologia en la seva pràctica artística. Graduat en Art a la Universidad de la Habana i al Taller de Conducta de Tania Bruguera. El seu treball va sorgir de la necessitat de crear un criteri objectiu per a algunes àrees ocultes de la implementació, administració i execució de les pràctiques polítiques estatals a Cuba. En la pràctica artística de Lavastida és fonamental la reapropiació de textos, imatges i símbols, així com de discursos polítics i terminologies ideològiques, tot plegat qüestionat i sotmès a crítica. El més rellevant és que els reinterpreta usant el mateix format (o similar) en què es crearen originalment, la qual cosa posa de manifest l’absurd d’aquestes pràctiques històriques a la vegada que examina i desmitifica les eines de propaganda. Qüestions com la política cultural, el disseny, l’esfera pública i la historiografia es tracten amb mitjans com el vídeo, el collage, la performance o les intervencions públiques i les instal·lacions. Lavastida ha exposat el seu treball a la documenta 15 (Kassel), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), el LAZNIA Centre for Contemporary Art (Polònia) i el Künstlerhaus Bethanien (Berlín), entre d’altres. Les autoritats cubanes consideren la seva visió crítica de la història del seu país i de les qüestions actuals una amenaça per a la seguretat nacional. Actualment viu i treballa a Berlín.

Gemma Pinyol-Jiménez

Gemma Pinyol-Jiménez és directora de migracions a Instrategies i investigadora associada del GRITIM-UPF. És experta del Consell d’Europa en el marc del Projecte de Ciutats Interculturals i coordinadora de la RECI-Red de Ciudades Interculturales. Ha estat directora del Gabinet de la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració i project manager al Consell d’Europa amb el projecte C4i – Communication for Integration. Experta designada per a diferents dictàmens del Comitè de les Regions i del Comitè Econòmic i Social, també ha participat en diversos projectes europeus. És professora associada de la UAB i de la UPF. Les seves línies principals de treball són les polítiques i els instruments sobre migracions i asil de la Unió Europea, la dimensió exterior de les polítiques migratòries i les polítiques d’integració i inclusió, així com la governança multinivell de les qüestions migratòries, d’asil i d’inclusió. És doctora en Ciència Política per la Universidad Complutense de Madrid, llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Estudis Internacionals, i màster en Anàlisi Política per la UOC.
D’entre les seves publicacions més recents cal destacar «La inmigración en España hoy: reflexiones más allá de la pandèmia», a Documentos Alternativas, 213/2022; «Dinámicas migratorias, espacios multiculturales y retos multinivell», a Vidas en transición: (Re)construir la ciudadanía social, 2021; «Migraciones en la Unión Europea en tiempos de sindemia», a Anuario CIDOB de la Inmigración 2020.

Remei Sipi

Remei Sipi va néixer a Rebola (a l’illa de Bioko, Guinea Equatorial) i arribà a Espanya el 1968 per estudiar a Figueres (Girona). Posteriorment es traslladà a Barcelona, on resideix de llavors ençà.
Diplomada en Educació Infantil i experta en Gènere i Desenvolupament (Universitat Autònoma de Barcelona), a més de la seva dedicació a la literatura oral i a l’assaig, destaca per la seva militància en el moviment associatiu de dones africanes i immigrants, i ha estat cofundadora de l’associació E’Waiso Ipola i Yemanya. És presidenta de la Federació d’Associacions Guineanes de Catalunya, entre d’altres. Per aquesta dedicació, ha rebut diversos premis. Ha fundat i dirigeix l’editorial Mey, un referent per a la literatura equatoguineana, i com a autora ha publicat, entre altres obres: Las mujeres africanas: Incansables creadoras de estrategias (1997); Inmigración y género. El caso de Guinea Ecuatorial (2004); Les dones migrades: apunts, històries, reflexions, aportacions (2005); Cuentos africanos (2005); El secreto del bosque. Un cuento africano (2007); Baiso, ellas y sus relatos (2015), juntament amb Nina Camo i Melibea Obono, i Voces femeninas de Guinea Ecuatorial. Una antología (2015); Mujeres Africanas más allá del tópico de la jovialidad (2018);i Nos lo contaron nuestros mayores: Cuentos Bubis (2020). Ha estat ponent en diverses universitats espanyoles i també d’Anglaterra, els Estats Units, l’América Llatina i África.

Sean Snyder

Sean Snyder és artista. Utilitza diferents mitjans analògics i digitals per interrogar l’espai urbà i mediàtic. La seva obra revisa les proves empíriques i la informació perceptual en l’espai i el temps específics en què s’ha produït. La seva recerca es basa en normes ISO i en protocols forenses, i fa servir dígits binaris. Les seves exposicions individuals recents són: «Aspect Ratio / Dispositif», a Galerie Chantal Crousel (París); «Aurora Borealis», a Galerie Neu (Berlín); «Room 11 (Latitude: 78.223, Longitude: 15.646)», a Longyearbyen Folkebibliotek / Kunsthall Svalbard (Noruega); «Exhibit: NNKM.DEP.0199», a Nordnorsk Kunstmuseum (Tromsø, Noruega), i «Room 11 (Virtually Real)», a Guttormsgaards Arkiv (Blaker, Noruega).

David Abril

David Abril és llicenciat en Filosofia i Lletres, doctor en Educació i especialista en Epistemologies del Sud. És professor de Sociologia a la Universitat de les Illes Balears i secretari del Departament de Filosofia i Treball Social. Pertany al grup INTER de recerca en educació intercultural (UNED) i al grup Desigualtats, gènere i polítiques públiques (UIB), i és investigador de l’Observatori Social de les Illes Balears (OSIB). En l’àmbit professional ha treballat en el terreny socioeducatiu en diverses entitats sense ànim de lucre, i en l’àmbit polític ha exercit responsabilitats tant de representació com de gestió. És responsable de formació de les fundacions Darder-Mascaró i col·labora amb diverses plataformes socials, com ara el Fòrum de la Societat Civil i el Mercat Social de les Illes Balears, entre d’altres. A més de la seva producció científica (centrada en temes de ciutadania i educació, participació o desigualtats, entre d’altres), també és columnista del diari Ara Balears i editor d’IllaGlobal.com.