Sandro Mezzadra
Sandro Mezzadra és professor de Teoria Política a la Università di Bologna i investigador adjunt al Culture and Society Institute de la Western Sydney University. Ha estat professor convidat i investigador en diversos centres, com ara la New School for Social Research (Nova York), Humboldt Universität (Berlin), Duke University (Durham, Carolina del Nord), Fondation Maison des sciences de l’homme (París), Univerza v Ljubljani, FLACSO Ecuador i UNSAM (Buenos Aires). Durant l’última dècada el seu treball s’ha centrat particularment en les relacions entre globalització, migració i processos polítics, el capitalisme contemporani, així com en la teoria i la crítica postcolonial. És un participant actiu en els debats postoperaistes i un dels fundadors del web Euronomade (www.euronomade.info). Entre les seves publicacions destaquen: Derecho de fuga. Migraciones, ciudadanía y globalización (Traficantes de Sueños, 2005), La condizione postcoloniale. Storia e politica nel presente globale (Ombre Corte, 2008), Un mondo da guadagnare. Per una teoria politica del presente (Meltemi, 2020) i In the Marxian Workshops. Producing Subjects (Rowman & Littlefield, 2018).
Juntament amb Brett Neilson, és autor de La frontera como método (Traficantes de Sueños, 2017) i The Politics of Operations. Excavating Contemporary Capitalism (Duke University Press, 2019). Ha treballat en diversos projectes de recerca europeus i internacionals. Actualment coordina el projecte Horizon 2020 PLUS (Platforms, Labor, Urban Spaces).
Daniel García Andújar
Daniel García Andújar és artista visual, teòric i activista que qüestiona, mitjançant la ironia i la utilització d’estratègies de presentació de les noves tecnologies de la comunicació, les promeses democràtiques i igualitàries d’aquests mitjans i critica la voluntat de control que amaguen darrere la seva transparència aparent. Fundador de Technologies To The People, membre històric de l’irational.org (referent internacional de l’art a la xarxa) i director de nombrosos projectes a Internet com e-barcelona.org, e-stuttgart.org o Postcapital Archive (1989-2001). El seu treball s’ha mostrat en nombroses exposicions a tot el món, com ara la Manifesta 4, 53 Biennal de Venècia, Hèlsinki Photography Biennial, Guangzhou Image Triennial, Kyiv Biennial i 3th Seoul International Biennale of Media Art. El 2015 Manuel J. Borja-Villel realitza un recorregut a través del seu treball al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. L’any 2017 participa a la documenta 14 a Atenes i Kassel.
Paola Lo Cascio
Paola Lo Cascio és professora agregada d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i vicedirectora del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI-UB). També és directora de la revista Índice Histórico Español. És llicenciada en Ciències Polítiques (La Sapienza, Roma, 1999) i doctora en Història Contemporània (Universitat de Barcelona, 2005). Ha estat investigadora postdoctoral de la Fundação para a Ciência e a Tecnologia a l’Instituto de Ciências Sociais de la Universidade de Lisboa (ICS-UL) i professora visitant a diverses universitats, com ara la University of Cambridge i la Università Roma Tre. És col·laboradora de la Escuela Sindical Confederal Juan Muñiz Zapico de Comissions Obreres i col·labora en diferents mitjans com ara El Periódico de Cataluña i El País.Els seus interessos de recerca se centren en la història de les institucions polítiques, el regionalisme, el nacionalisme i les noves formes de governança i la cultura política, les institucions, el conflicte i els canvis socials al llarg del segle XX a Espanya.
Isabell Lorey
Isabell Lorey és teòrica política i professora d’Estudis Queer en les Arts i la Ciència a la Kunsthochschule für Medien de Colònia (Alemanya). Forma part de transversal (transversal.at), la plataforma de l’Institut Europeu per a Polítiques Culturals Progressives (eipcp). Alguns dels seus llibres són State of Insecurity. Government of the Precarious (Verso, 2015; editat també en espanyol amb el títol Estado de inseguridad. Gobernar la precariedad, Traficantes de Sueños, 2016), Democracy in the Political Present. A Queer-Feminist Theory (Verso, 2022), Disputas sobre el sujeto. Judith Butler y Michel Foucault (La Cebra, 2017) i Democracia en presente (Tinta Limon/subtextos, 2022).
Luis Navarro Monedero
Luis Navarro és filòsof i escriptor. Ha desenvolupat la seva activitat al marge dels àmbits acadèmic i institucional, i ha intentat incidir des de fora en el canvi de paradigma cultural en el context del qual es reconeix i posiciona. Als anys noranta va promoure el col·lectiu difús «industrias mikuerpo», molt actiu en la construcció d’una cultura de xarxes des de plataformes autònomes (centres socials, circuit de fanzins i art correu, activisme estètic, etc.). Més endavant es va involucrar en la difusió de la crítica i l’experiència situacionista i fundà l’Archivo Situacionista Hispano i l’editorial Literatura Gris. Amb aquest mateix propòsit participà en la creació del col·lectiu Maldeojo, un cercle de debat que pretenia actualitzar la crítica de l’espectacle a l’era d’internet. Actualment està interessat en l’art com a objecte de reflexió i com a mitjà d’acció social.
Ibrahim Mahama
Ibrahim Mahama artista visual, va rebre el seu MFA en Pintura i Escultura de la Universitat de Ciència i Tecnologia Kwame Nkrumah (Kumasi, Ghana). Considera, a través de les seves instal·lacions i obres murals, les formes en què el capital i el treball s’expressen en materials comuns. La seva història parla de com funcionen les transaccions globals i les estructures capitalistes. Va participar al primer Pavelló de Ghana a la Biennal de Venècia de 2019 on va crear un espai tipus búnquer fet amb la malla utilitzada per fumar peix i el va omplir de referències a la història de Ghana. Mahama ha realitzat múltiples instal·lacions individuals a Accra i Kumasi, i ha exposat individualment a Dublín, Michigan, i a la White Cube a Londres.
Martha Rosler
Martha Rosler és una artista nord-americana, crítica d’art, escriptora i professora emèrita de Belles Arts. En la seva pràctica artística utilitza mitjans com el vídeo, la fotografia, el fotomuntatge, l’escultura, la instal·lació i la performance. L’obra de Rosler versa sobre el paper de la dona a la societat tal com la representen els mitjans de comunicació i la publicitat, així com sobre la relació entre la vida privada i l’esfera pública. Un dels seus principals focus d’i
Rafael Borràs
Rafael Borràs va exercir diverses responsabilitats al sindicat CCOO. Treballà com a analista sociolaboral a la Fundació Gadeso. Jubilat des del maig de 2018. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació de Mallorca. Escriu regularment per a l’associació d’investigació i comunicació per al desenvolupament Alba Sud i per a la revista digital Sin Permiso. Entre les seves publicacions cal destacar els assaigs Precarietat. De la inestabilitat a la pobresa laboral. El cas de les Illes Balears (Fundació Gadeso, 2015) i Pens, dic, faig… (Ona Mediterrània, 2019). Va coordinar l’Anuari del treball de les Illes Balears 2016 (GOIB, 2017) i ha participat, entre d’altres, en els llibres col·lectius Anuari del turisme de les Illes Balears (Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears, edicions corresponents als anys 2014, 2015 i 2016) i #TourismPostCOVID19. Turistificació confinada (Alba Sud Editorial, 2021).