Hito Steyerl
Cineasta i escriptora amb seu a Berlín.
Zdenka Badovinac
Comissària i escriptora. Entre el 1993 i el 2020 ha estat directora de la Moderna galerija (Ljubljana), institució que des del 2011 disposa de dues seus a la capital eslovena. En la seva obra, Badovinac explora la història de l’art de l’Europa de l’Est i la institucionalitat situada. Va iniciar la primera col·lecció d’art de l’est d’Europa, Arteast 2000+. La seva exposició més recent és «Bigger Than Myself: Heroic Voices from Ex-Yugoslavia», MAXXI (Roma, 2021), i el seu últim llibre Comradeship: Curating, Art, and Politics in Post-Socialist Europe (Independent Curators International. ICI, 2019). És una de les fundadores de L’Internationale, una confederació de set institucions europees d’art modern i contemporani. Va ser presidenta del Comitè Internacional de Museus i Col·leccions d’Art Modern (CIMAM), del 2010 al 2013.
Jesús Carrillo
Llicenciat en Història de l’Art per la Universidad de Murcia, màster en Estudis Històrics pel Warburg Institute de la University of London i doctor en Història per la University of Cambridge, King’s College. Ha estat investigador convidat a la Huntington Library de Los Angeles, a la Brown University a Rhode Island i al Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Madrid. Des del 1997 és professor al Departament d’Història i Teoria de l’Art a la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), on és titular des del 2007. Des del juliol de 2008 fins al desembre de 2014 va dirigir el Departament de Programes Culturals del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
Yaiza Hernández Velázquez
Filòsofa i professora del Departament de Cultures Visuals a la Goldsmiths, University of London. Amb anterioritat va dirigir el MRes Art: Exhibition Studies a la Central Saint Martins, University of the Arts London i va treballar durant més d’una dècada en institucions artístiques. Entre les seves darreres publicacions destaquen: «Who Needs Exhibition Studies?», a Art, and its Worlds: Exhibitions, Institutions, and Art Becoming Public (Afterall, 2021), i «Imagining Curatorial Practice after 1972», a Curating after the Global (MIT, 2019).
Manuel Segade
Llicenciat en Història de l’Art per la Universidade de Santiago de Compostela. Durant el 2005 i el 2006 ha estat coordinador de continguts de Metrònom Fundació Rafael Tous d’Art Contemporani (Barcelona). Entre el 2007 i el 2009 ha estat curador al Centro Galego de Arte Contemporánea (Santiago de Compostel·la). A partir del 2009 va reprendre la feina com a comissari independent, amb projectes per a la Fundació Joan Miró (Barcelona), La Casa Encendida (Madrid), ARC (Los Choros, Xile), MUSAC (Lleó), Centre d’Art La Panera (Lleida), Pavillon Vendôme (Ais de Provença), Kadist Foundation (París), Bienal de Cuenca (Equador), ArteBA (Buenos Aires), TENT (Rotterdam) o el Centro de Arte Dos de Mayo (Madrid).
Ha estat professor de pràctiques curatorials en diversos programes de postgrau i màster Honours in Curatorship de la Michaelis University (Ciutat del Cap, Sud-àfrica) o al Programa d’Estudis Independents del MACBA (Barcelona). Actualment és tutor de l’École du Magasin (Grenoble). Va ser el curador del Pavelló Espanyol de la Biennal de Venècia el 2017 amb un projecte de l’artista Jordi Colomer. En els seus últims projectes intenta oferir formes d’acostament gestual al comissariat com altres maneres de distribució discursiva, en formats de pedagogia i educació i en accions curatorials properes a la performance. Actualment dirigeix el Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M) de la Comunitat de Madrid.
Mabel Tapia
Investigadora en art contemporani i sotsdirectora del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid). Anteriorment ha treballat com a coordinadora de L’Internationale, una confederació de set institucions d’art modern i contemporani. Així mateix, ha codirigit, a França, el programa de postgrau en investigació artística DSRA, Document i art contemporani (ÉESI – Esna Bourges), durant 3 anys. Amb anterioritat ha estat coordinadora de la Red Conceptualismos del Sur, plataforma de la qual és membre. També ha exercit com a coordinadora editorial, entre d’altres, de les publicacions següents: Perder la forma humana. Una imagen sísmica de los años 80 en América Latina (MNCARS, 2013 / Eduntref, 2014); Un saber realmente útil (MNCARS, 2014); Desinventario (Ocholibros, 2015); Archivos del común II, El archivo anómico (Pasamontañas, 2020). En l’àmbit de la investigació, s’interessa per les pràctiques artístiques del segle XXI que es caracteritzen principalment per la desactivació de la funció estètica, a partir de l’ús d’arxius, propostes heurístiques i pràctica política.
Pau Waelder
Comissari, escriptor i investigador especialitzat en art i nous mitjans. Doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Professor col·laborador a la UOC i en cursos i postgraus de comissariat a l’Escola Superior de Disseny (ESDi) i al Node Center for Curatorial Studies. El seu treball explora els diferents aspectes de la interacció entre art, tecnologia i societat, així com les relacions entre l’art digital i el mercat de l’art. És autor del llibre sobre col·leccionisme d’art contemporani i digital You Ca Be A Wealthy / Cash-Strapped Art Collector In The Digital Age (Printer Fault Press, 2020). www.pauwaelder.com