MÒDUL 3. Feminismes

Judith Butler

Professora Maxine Elliot al Departament de Literatura Comparada de la University of California, Berkeley, i catedràtica Hannah Arendt a The European Graduate School (EGS). Activista i filòsofa, està especialitzada en estudis de gènere, tot i que la seva obra inclou també reflexions sobre ètica, política i drets humans. 

Entre les seves publicacions, traduïdes a més de 27 idiomes, destaquen Sujetos del deseo: reflexiones hegelianas en la Francia del siglo XX (Amorrortu, 2012); El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad (Paidós, 2007); Cossos que encara importen (CCCB, 2017); Desfer el gènere (en línia, 2007) i Vida precaria. El poder del duelo y la violencia (Paidós, 2006).

Ha participat activament en diverses organitzacions de drets humans, com ara a la junta del Center for Constitutional Rights a Nova York i al consell assessor del Jewish Voice for Peace.

Tonina Matamalas

© Nara Virgens

Actualment resideix a Berlín. És artista visual, treballa amb el dibuix-documental, la imatge en moviment i els seus projectes artístics no es poden deslligar del seu activisme transfeminista. Interessada en la creació del vídeo col·laboratiu, l’animació i el vídeo experimental i l’autoedició com a eines per a la construcció de narratives per a la supervivència dins el caos actual i el futur. Ha estat mentora en el taller d’animació documental Anidox al festival Miradas DOC 2019 i membre del jurat del Xposed Queer film festival Berlín 2021. Actualment treballa en la direcció d’art per a un llargmetratge d’animació-documental de la directora Katrin Rothe i en la creació audiovisual per a l’òpera La Veu Humana, feina que combina amb la realització del curtmetratge Amigas, muy amigas amb Rosa García i Manuela Acereda, premiat pel Xposed film fund Berlín 2019, sobre imaginaris lèsbics en la cultura pop dels noranta.

També és membre fundadora del col·lectiu de performance i vídeo experimental Titiv. El seu darrer curtmetratge, Organizar lo (im)posible, ha rebut el premi al millor curtmetratge al London Feminist Film Fest 2018, entre d’altres, i s’ha mostrat en diversos festivals arreu del món. Projecte Úter és un dels projectes clau en la seva trajectòria. Es tracta d’un dibuix documental iniciat el 2014 entorn de l’avortament i les llibertats sexuals i reproductives. El 2020, seguint amb la temàtica, va dur a terme l’exposició «Teixit Conjuntiu» al Casal Solleric (Palma).

Lucía Mbomío

Treballa com a reportera de televisió des del 2005 en programes com Madrid Directo, Españoles en el Mundo, El Método Gonzo o, actualment, Aquí la Tierra, a TVE1. A més, col·labora amb diversos mitjans escrits entre els quals cal esmentar El País (Verne, SModa, Barrionalismos), Mundo Negro, Afroféminas, Pikara Magazine o Ctxt. Ha escrit dos llibres: Hija del camino (Grijalbo, 2019) i Las que se atrevieron (Sial/Pigmalión, 2017), obra els drets de reproducció audiovisual de la qual ha comprat Netflix amb la intenció de produir una sèrie. Fa sis anys va començar a analitzar la representació de persones negres, africanes i afrodescendents als mitjans de comunicació. Producte d’això va impartir una xerrada TEDx el 2017 titulada «¿Existen las razas?» i va rebre el premi de comunicació de l’APDHE el 2020.

PSJM

Equip de creació, teoria i gestió format per Cynthia Viera i Pablo San José. PSJM es presenta com una marca d’art que s’apropia dels procediments i les estratègies del capitalisme avançat per subvertir les seves estructures simbòliques. Les seves obres estan presents en nombroses exposicions internacionals, com ara «Personal Structures», en el context de la 58 Biennal de Venècia (2019); «Beyond the Tropics», en el context de la 56 Biennal de Venècia (2015); «Hic et Nunc», Hirshhorn Museum (Washington D. C., 2014); «One Shot!», Museu Brasileiro da Escultura (Sao Paulo, 2014); «Off Street», A Foundation (Londres, 2009); «The Real Royal Trip… by the Arts», PS1-MOMA (Nova York, 2003), en col·laboració amb El Perro i Aitor Méndez, i altres d’àmbit estatal com «Prophetia», Fundació Miró (Barcelona, 2015) o «PIGS», Artium (Vitòria, 2016).

Suely Rolnik

© Nicolas Pousthomis

Psicoanalista, assagista, curadora i professora titular de la Pontifícia Universidade Católica de São Paulo. Té una llicenciatura i un mestratge per la Sorbonne Université en Sociologia i Filosofia (París VIII) i en Ciències Humanes Clíniques (París VII). En aquesta darrera ha rebut també el Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats. És doctora en Psicologia Social per la Pontifícia Universidade Católica de São Paulo. Fou investigadora convidada de la Fondation de France, a l’Institut National d’Histoire de l’Art (2007). Dedicada a la investigació del règim del’inconscient colonial-racialitzador-capitalista desd’una perspectiva teòrica transdisciplinària, indissociable d’una pragmàtica clínica, política i cultural. Rolnik téuna àmplia actuació internacional en conferències, seminaris, oficinesi la publicació d’assajos i llibres de la seva autoria. En espanyol: Esferas de la insurrección. Apuntes para descolonizar el inconsciente (Tinta Limón, 2019; publicat originalment al Brasil, 2018), Cartografía sentimental (publicat originalment al Brasil, 1989),i en coautoria amb Félix Guattari Micropolítica. Cartografías del deseo (Tinta Limón i Traficantes de Sueños, 2006; publicat originalment al Brasil, 1986).

Neus Tur

Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Barcelona (UB). Màster oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania (UB) i postgrau en Economia Social i Solidària-Estudis Cooperatius de la Xarxa d’Economia Solidària i la Universitat Pompeu Fabra (XES-UPF). Ha treballat com a docent, investigadora i assessora en l’àmbit del feminisme jurídic, les polítiques públiques i el mainstreaming de gènere, la teoria feminista, les violències masclistes, els drets sexuals i reproductius i els drets humans de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+. És membre del Grupo de Estudios Feminista de la Universidad Carlos III de Madrid, doctoranda en Estudis Interdisciplinaris de Gènere a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i activista feminista.

Brigitte Vasallo

© Daniel Lopez Villar

Escriptora i investigadora independent. Sense estudis universitaris és, malgrat tot, docent del màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat consultora del projecte Intimate, del Centro de Estudos Sociais de la Universidade de Coimbra, i ha dirigit i comissariat el I Festival de Cultura Txarnega de Barcelona. Ha publicat PornoBurka (autoeditat, 2013); Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (Oveja Roja 2017) –traslladat com El desafío poliamoroso a l’Argentina i al Brasil (Paidós, 2020)–; Mentes insanas (RBA, 2020) i Lenguaje inclusivo y exclusión de clase (Larousse, 2021). Col·laboradora habitual de mitjans de comunicació com ara Rac1, Pikara Magazine, elcritic.cat o el diari Ara, ha estat traduïda a l’anglès, al francès, a l’àrab, a l’italià i al portuguès, entre d’altres. En l’entorn de les arts escèniques ha codirigit la peça Un cos (possible) i lesbià, amb Alba G. Corral, i ha escrit i dirigeix la Trilogia de Naxos.