Remedios Zafra
Assagista i investigadora a l’Instituto de Filosofía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Treballa sobre l’estudi crític de la cultura contemporània, la creació com a treball, el feminisme i les polítiques de la identitat a les xarxes. Ha estat professora d’Art, Cultura Digital i Estudis de Gènere a la Universidad de Sevilla i professora tutora d’Antropologia Social a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Doctora i llicenciada en Art, llicenciada en Antropologia Social i Cultural, estudis de doctorat en Filosofia Política i màster internacional en Creativitat. És autora, entre d’altres, dels llibres: Frágiles (Anagrama, 2021), El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital (Anagrama, 2017), Ojos y capital (Consonni, 2015), (h)adas. Mujeres que crean, programan, prosumen, teclean (Páginas de Espuma, 2013), Un cuarto propio conectado (Fórcola Ediciones, 2010) i Netianas (Lengua de Trapo, 2005).
Pel seu treball assagístic ha obtengut els premis següents: Anagrama de Ensayo, Estado Crítico, Público de Las Letras, Málaga de Ensayo, de Comunicació de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, d’Investigación de la Cátedra Leonor de Guzmán, d’Ensayo Carmen de Burgos i Meridiana de Cultura de l’Instituto Andaluz de la Mujer. Des de l’any 2000 ha treballat com a curadora i directora de diversos projectes i exposicions sobre art, cultura digital i feminisme. Actualment és membre del patronat de la Real Academia de España en Roma. www.remedioszafra.net
Daniel G. Andújar
Artista visual, teòric i activista que qüestiona, mitjançant la ironia i la utilització d’estratègies de presentació de les noves tecnologies de la comunicació, les promeses democràtiques i igualitàries d’aquests mitjans i critica la voluntat de control que amaguen darrere la seva transparència aparent. Fundador de Technologies To The People, membre històric de l’irational.org (referent internacional de l’art a la xarxa) i director de nombrosos projectes a Internet com e-barcelona.org, e-stuttgart.org o Postcapital Archive (1989-2001). El seu treball s’ha mostrat en nombroses exposicions a tot el món, com ara la Manifesta 4, 53 Biennal de Venècia, Hèlsinki Photography Biennial, Guangzhou Image Triennial, Kyiv Biennial i 3th Seoul International Biennale of Media Art. El 2015 Manuel J. Borja-Villel realitza un recorregut a través del seu treball al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. L’any 2017 participa a la documenta 14 a Atenes i Kassel.
Rafael Borràs
Va exercir diverses responsabilitats al sindicat CCOO. Treballà com a analista sociolaboral a la Fundació Gadeso. Jubilat des del maig de 2018. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació de Mallorca. Escriu regularment per a l’associació d’investigació i comunicació per al desenvolupament Alba Sud i per a la revista digital Sin Permiso. Entre les seves publicacions cal destacar els assaigs Precarietat. De la inestabilitat a la pobresa laboral. El cas de les Illes Balears (Fundació Gadeso, 2015) i Pens, dic, faig… (Ona Mediterrània, 2019). Va coordinar l’Anuari del treball de les Illes Balears 2016 (GOIB, 2017) i ha participat, entre d’altres, en els llibres col·lectius Anuari del turisme de les Illes Balears (Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears, edicions corresponents als anys 2014, 2015 i 2016) i #TourismPostCOVID19. Turistificació confinada (Alba Sud Editorial, 2021).
Ernest Cañada
Doctor en Geografia i Història. Fundador i coordinador des de l’any 2008 d’Alba Sud, un centre independent de recerca en l’àmbit social amb presència a diversos països de l’Amèrica Llatina i Espanya. És també docent associat a les universitats de Barcelona i d’Angers. S’ha especialitzat en estudis sobre el turisme, des de perspectives crítiques, i el treball, en particular sobre la precarietat laboral. Entre les seves darreres publicacions destaquen: Cuidadoras. Historias de trabajadoras del hogar, del servicio de atención domiciliaria y de residencias (Icaria, 2021), #TourismPostCOVID19. Turistificació confinada (Alba Sud Editorial, 2021), Turistificación global. Perspectivas críticas en turismo (Editorial Icaria, 2019), La externalización del trabajo en hoteles. Impactos en los departamentos de pisos (Alba Sud Editorial, 2016) i Las que limpian los hoteles. Historias ocultas de precariedad laboral (Icaria, 2015).
Instituto del Tiempo Suspendido (ITS)
Projecte fundat per Raquel Friera i Xavier Bassas que combina els mitjans de l’art i el qüestionament de la filosofia i de la política, la reflexió i l’activisme del temps. L’ITS és un projecte de vida perquè afecta transversalment la vida de tots i totes, des del nostre naixement –i abans de néixer– fins a la nostra mort –i fins i tot després–. L’ITS identifica la crononormativitat en tots els àmbits de les nostres societats i la contesta mitjançant la cronodiversitat. www.institutodeltiemposuspendido.es
Raquel Friera és llicenciada en Econòmiques i Belles Arts. Els seus projectes artístics denuncien els diversos dispositius de control social: els centres d’internament d’estrangers, les identitats racials o religioses, la moral econòmica, entre d’altres. El pensament feminista l’ha acompanyada cada vegada més en els seus treballs i l’ha ajudada, finalment, a sintetitzar el qüestionament del temps com a dispositiu essencial de la producció de subjectivitat en les nostres societats. www.raquelfriera.net
Xavier Bassas és professor d’Estudis Francesos a la Universitat de Barcelona, traductor del pensament francès i filòsof de vocació. De les seves nombroses col·laboracions i publicacions destaquen el cicle «L’Art de la cronodiversitat» (CaixaForum Barcelona, 2021) i els seus dos llibres recents: Jacques Rancière. L’assaig de la igualtat (també en castellà, Gedisa, 2018) i un diàleg amb Jacques Rancière titulat El litigio de las palabras. Diálogo sobre la política del lenguaje (NED, 2019; també en francès a La Fabrique, 2021).
Ivan Miró
Sociòleg i cooperativista a La Ciutat Invisible. Coordinador del postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius, de la Xarxa d’Economia Solidària i la Universitat Pompeu Fabra (XES-UPF), fa recerca a Coòpolis, Ateneu Cooperatiu de Barcelona. Membre del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, patró de la Fundació Roca Galès i activista a l’Espai Comunitari i Veïnal Autogestionat Can Batlló. Ha publicat llibres com ara: L’Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics (Icaria, 2020), Ciutats Cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana (Icaria, 2018), L’Economia Social i Solidària a Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2016) o La revolta que viurem (Tigre de paper, 2015), entre d’altres.
María Ruido
Realitzadora cinematogràfica, artista visual, investigadora i docent. Viu a Madrid i Barcelona –on treballa com a professora al Departament d’Arts Visuals i Disseny de la Universitat de Barcelona (UB)–, i és membre de diversos grups de recerca al voltant de la representació i les seves relacions contextuals. Des del 1998, María Ruido desenvolupa projectes interdisciplinaris sobre la construcció social del cos i la identitat, els imaginaris de la feina en el capitalisme postfordista, i sobre la construcció de la memòria i les seves relacions amb les formes narratives de la història, i recentment treballa al voltant de les noves formes dels imaginaris decolonials i les seves possibilitats emancipadores. Entre les seves produccions destaquen els assajos documentals La memoria interior,2002; Tiempo real,2003; Ficciones anfibias,2005; Plan Rosebud (I y II), 2008; ElectroClass,2011; Le rêve est fini,2014; L’oeil impératif, 2015; Mater Amatísima,2017, i Estado de malestar, 2019. Des de principis dels 2000 ha participat en projectes expositius estatals i internacionals, així com en festivals de cinema i vídeo, i els seus treballs han circulat entre les dues institucions, l’artística i la cinematogràfica.