Dionisio González

Gijón, 1965

Doctor en Belles Arts per la Universitat de Sevilla, on exerceix com a professor, viu i treballa a Sevilla en l’actualitat. González utilitza diferents suports i llenguatges, des del vídeo, les caixes de llum i la fotografia, fins a instal·lacions arquitectòniques fetes de materials industrials i de reciclatge.

Si a finals del decenni dels noranta les seves obres tenen com a protagonista la figura humana tractada des de la tridimensionalitat i segons el concepte panòptic que enllaça amb la idea de Foucault, «veure sense ser vist», a començaments d’aquesta dècada i en estades a l’Havana, Rio de Janeiro, São Paulo i Halong es queda impressionat per l’arquitectura no planejada, que donarà lloc a unes obres que mostren aspectos interessants de les «arquitectures dels pobres» per alterar la realitat amb habitatges propis del món desenvolupat, en intervencions físicament impossibles.

Guardonat amb l’European Photography Arendt Award 2013, ha exposat al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (Sevilla, 2000), a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca (2002), a la Fundación el Monte (Huelva, 2004), al Casal Solleric (Palma de Mallorca, 2005) i al Domus Artium, Salamanca (2006), entre d’altres. Es troba representat a diversos museus i entitats de l’Estat espanyol: Artium de Álava, (Vitòria), Institut Valencià d’Art Modern (València), Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (Sevilla), Domus Artium (Salamanca), Ajuntament de Pamplona, Centro de Arte Caja Burgos, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma i Fundació Pilar i Joan Miró de Palma.

Obres a la col·lecció