Bel Fullana.
Tractor Buddy

Les obres de l’artista visual Bel Fullana (Mallorca, 1985) s’han llegit i interpretat des d’òptiques i perspectives diverses, si bé la majoria coincideixen a assenyalar una revisió irònica dels imaginaris femenins al voltant de les estètiques quinquis i poligoneres. El fet que actualment s’idolatrin aquestes estètiques i actituds quinquis per part de marques, artistes i productes culturals és quelcom que l’artista adora i detesta a parts iguals. En aquesta posició ambivalent neixen les protagonistes de les seves pintures: personatges de pell verda, morada o blava, amb tatuatges de dofins, filferros, calaveres i corets trencats, carregats de cadenes i accessoris, bijuteria grunge de metall, que vesteixen mitges de reixeta blanca, llueixen llenceria descaradament i porten botes de motera al més pur estil Tomasa del Real.

De l’univers de Bel Fullana es desprèn una feminitat alienígena en què conflueixen l’obscuritat del tecno i les raves perdudes als boscs dels noranta, juntament amb els estils de vida a la perifèria i l’extraradi urbà que en l’actualitat han estat fagocitats per moviments musicals associats a la droga, la violència, el sexe, l’amistat i l’amor, com el trap o el reggaeton. El treball de l’artista s’inscriu alhora en una genealogia visual que oscil·la entre la cultura més mainstream i els marges de l’underground. En el seu imaginari podem llegir algunes referències a personatges dels còmics, les sèries i les pel·lícules dels noranta, com Barb Wire, Biker Mice from Mars, Showgirls o Mad Max, que dialoguen amb les veus i les visualitats de l’escena artística i musical actual, com Hofmannita, Grimes, La Zowi, Zheani o María Forqué aka Virgen María.

Aquest cop, l’artista porta els personatges de les seves pintures a una tercera dimensió. «Tractor Buddy» és la seva primera iteració escultòrica: una mostra en què l’artista tracta d’observar com la ironia, l’humor, el pastitx, l’artifici, la teatralitat i l’exageració s’expressen en la moda. Una fantasia alien sobre motor que habita la franja anomenada Monster Girl Fan o Fan de la noia monstre, com una figuració feminoide entre l’infantil i l’adult, el masculí i el femení, el no humà i l’humà, el conegut i el desconegut, allò impotent i allò poderós, allò espontani i allò deliberat. L’estètica sexualitzada, així com la subordinació de les formes a l’objecte de consum, és la comprensió dominant del que aquí s’anomena estètica cukiterrorista: una deformació sinistra de l’estètica del desvaliment o una resposta afectiva a la debilitat que gira al voltant del desig d’una relació cada vegada més íntima i sensual, amb objectes en els quals s’aprecia una presència desconeguda però no necessàriament amenaçadora.

Bel Fullana (Mallorca, 1985) és coneguda per les seves pintures de personatges femenins imaginaris en actituds guerreres. El seu treball combina pintura a l’oli i esprai en colors vius i acabats infantils. Graduada en Belles Arts amb l’especialitat de pintura per la UB, Universitat de Barcelona, ha exposat internacionalment, en exposicions individuals i col·lectives, a Berlín, Londres, Los Angeles, Nova York, Mèxic, el Brasil, Santiago de Xile, Sidney, Seül, Taiwan, Rotterdam, Atenes, Dinamarca, Portugal i Espanya.

Entre les seves exposicions individuals destaquen «PutiPandi» (Freight+Volume, Nova York, 2022), «Miau Planet» (Galería Fran Reus, Palma, Mallorca, 2021), «Foxy Gangstas» (Allouche Benias Gallery, Atenes, 2020); i en les col·lectives «XOXO» (Delimbo Gallery, Sevilla, 2024), «Disco nap» (Eligere Gallery, Seül, 2022), «BADASS» (Dopeness Art Lab, Taipei, 2021) o «No Body Like This Body» (Marquee Projects, Nova York, 2021), entre d’altres. Ha participat en fires com ara Kiaf Seül, Arco Madrid, Untitled Miami, Zona Maco Mèxic, Art Rotterdam, Sunday Londres, Ch.ACO Xile i Enter Art Fair, Art Herning i Art Copenhagen a Dinamarca. Actualment viu i treballa a Mallorca, representada per la Galería Fran Reus (Mallorca) i per Freight+Volume (Nova York).