José María Sicilia

Madrid, 1954

Viu i treballa entre Madrid, París i Sóller (Mallorca). Després d’abandonar la formació acadèmica, el 1980, es trasllada a París. Si comença per realitzar una pintura de caràcter expressionista i temàtica paisatgística, posteriorment s’interessa per la representació dels objectes d’ús quotidià. A mitjan dècada dels vuitanta es trasllada temporalment a Nova York, on depura la seva pintura i l’orienta cap a l’abstracció matèrica. Al final de la dècada dels vuitanta i a principis dels noranta comença a treballar el color blanc en superfícies de textures molt riques. Introdueix l’ús de la cera, que fa servir juntament amb l’oli. Ha exposat, entre altres centres, a l’IVAM, Centre del Carme de València (1987), al Palacio Velázquez de Madrid (1988), a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, Palma (1993), al Museo de Arte Moderno de Buenos Aires (1997) i a l’Abadía de Santo Domingo de Silos, Burgos (2000). La seva obra és present en col·leccions com la del Museum of Modern Art de Nova York, el Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, l’IVAM de València, el Museo Patio Herreriano de Valladolid, el Musée National d’Art Moderne de París, la National Gallery of Australia de Canberra o la Bibliothèque Nationale de France a París. El 1989 rep el Premi Nacional d’Arts Plàstiques.