Artista rus nascut al si d’una família pròxima als tsars que es va veure obligada a emigrar després de la Revolució d’Octubre del 1917. Educat a Bèlgica, estudia a l’Académie Royale des Beaux-Arts i a l’Académie Saint-Gilles de Brussel·les. Per guanyar-se la vida treballa com a pintor de decorats. Viatja per diferents regions espanyoles, entre les quals hi ha les Illes Balears, per visitar després el Marroc, Alger i Itàlia. El 1938 s’estableix a París i entra en contacte amb els cercles artístics de la capital. Es trasllada a Niça el 1940, on coincideix amb molts artistes i intel·lectuals que fugen de l’ocupació de França. En aquest moment deixa enrere els retrats i els bodegons d’estil figuratiu per entrar de ple en l’abstracció, que obté a partir d’objectes reals. Durant tota la vida manté un diàleg amb la literatura, la poesia i la música, col·laborant amb poetes i escriptors com Pierre Lecuire i René Char amb gravats que il·lustren els seus llibres.
L’abstracció en la seva obra arriba a la plenitud al començament de la dècada dels cinquanta, per tornar després a una pintura figurativa (paisatges, figures i bodegons). Com a resultat de les estades a Sicília i a la Provença, la seva paleta adquireix colors brillants. En el moment de més èxit, Staël es retira a Antibes. Accelera el ritme de la producció alhora que s’accelera la seva ansietat i se suïcida el 1955. El Musée National d’Art Moderne de París (1956), la Whitechapel Art Gallery de Londres (1956), la Fondation Maeght de Saint-Paul de Vence (1972), el Centre Pompidou de París (1981), la Fundació Caixa Catalunya de Barcelona (2007) i la Fondation Pierre Gianadda de Martigny (Suïssa, 2010) han mostrat la seva obra. Té obres en col·leccions públiques europees i americanes: el Musée National d’Art Moderne de París, el Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, la Tate Collection de Londres, el Museum of Fine Arts de Boston i el Museum of Contemporary Art de Los Angeles, entre d’altres.
E.B.
