Andrea Büttner

Kant’s Critique of the Power of Judgment, és una composició d’11 plafons que contenen un conjunt d’imatges que mostren la configuració del món segons l’artista. Aquestes, s’articulen a manera d’atles, vinculant-se amb la filosofia del judici d’Immanuel Kant que Büttner usa per a vehicular la seva obra.

Àudio explicació de l’obra

Activitat

Nivell recomanat: educació secundària.

Els éssers humans són éssers racionals, que sempre s’han qüestionat coses, a mesura que els coneixements han avançat. Les primeres civilitzacions eren capaces d’idear mètodes basats en l’experiència per crear instruments que facilitessin la seva supervivència. Aquest fet racional és intrínsec dels humans i és alguna cosa que ens diferencia i ens fa especials respecte a altres éssers vius. Aquesta naturalesa racional porta al judici, i a la possibilitat de pensar més enllà, de qüestionar-nos raons vàries, i arran d’això, dur a terme judicis de valor, com podria ser el judici estètic.

La filosofia ha intentat explicar el judici a través d’alguns corrents de pensament. Segons la filosofia kantiana, en la qual es basa aquesta obra de Büttner, i que queda il·lustrada en la Crítica del Judici d’Immanuel Kant, publicada en 1970; respecte al judici estètic i a la consideració de bellesa, aquest sol residir en la facultat dels humans de jutjar. En la seva obra, l’autor cerca conciliar la filosofia teòrica (que reflexiona sobre el que és natural) i la filosofia pràctica (encarregada de la part moral). Per a ell, és a través del judici quan s’arriba a un punt de conciliació entre els conceptes de raó i enteniment.

La Crítica del Judici, és una obra que tracta de determinar si el judici, que és la facultat de coneixement de l’ésser humà, intermèdia entre l’enteniment i la raó, i si es porta a terme arran de principis a priori coneguts (com l’experiència), en relació amb el sentiment. En definitiva, es planteja discernir en què es basa el judici, si no que es basa tant en qüestions racionals com empíriques, és a dir, en el coneixement i la raó i en la pràctica i l’experiència. El pensament de Kant concilia d’aquesta manera, la filosofia de Herder (basada en qüestions racionals) i la de Rousseau (basada en qüestions empíriques).

Respecte a l’obra en qüestió, aquesta, defensa la idea de Kant que el judici és un dels principis de la vida humana, i que el judici estètic, en concret, no és alguna cosa merament subjectiva, sinó que, a pesar de basar-se en un sentiment, és, en si mateix, una forma de judici. Seguint aquesta filosofia, l’artista Andrea Büttner, posa en conjunt diverses imatges que representen el nostre món en la seva obra, per provocar aquesta oposició en l’espectador, a través d’imatges que corroboren i altres que contradiuen la filosofia de Kant, cercant el judici del mateix espectador.

• Seguint la proposta que Andrea Büttner du a terme en la seva obra Kant’s Critique of the Power of Judgment, us proposam crear un atles a partir d’una selecció d’imatges que configuren el vostre propi món. Per seleccionar les imatges us podeu demanar: Quins són els vostres interessos?, preocupacions?, com invertiu el vostre temps lliure?, per quins temes, àmbits, teniu curiositat?. Una vegada elaborat l’atles el podeu exposar com a testimoni gràfic del vostre microcosmos i podeu posar-ho en relació amb els atles creats pels vostres companys i a la vegada amb altres representacions gràfiques del món, per així arribar a contrastar diferents mirades d’un mateix concepte, el nostre pas per la Terra.

Biografia de l’artista

Andrea Büttner (Sttutgart, Alemanya, 1972) és una artista alemanya que actualment resideix i treballa entre Londres i Frankfurt. Büttner es va formar estudiant Belles Arts a la Universitat de les Arts de Berlin; Història de l’Art i Filosofia, a la Universitat de la mateixa ciutat; i té a més a més un doctorat del Royal College of Arts de Londres. Aquesta artista executa les seves obres en diversos suports com el gravat damunt fusta, la pintura damunt vidre, l’escultura, el collage, el vídeo i la performance. Amb elles, crea vincles entre la història, l’art i altres qüestions socials o ètiques, amb un interès particular en les nocions de pobresa, vergonya, vulnerabilitat i dignitat. També expressa un gran interès per la vida de les comunitats religioses, explorant l’encreuament entre religió i art, i les similituds entre ambdós.