Format com a arquitecte, Fernand Léger complementa els estudis assistint a classes de pintura a París el 1900, mitjà al qual es dedicà de llavors ençà, i desenvolupa un prolífic treball articulat a partir de l’abstracció i que, posteriorment, evolucionà cap al «retorn a l’ordre». Els seus inicis vinculats al cubisme, caracteritzat per formes cilíndriques, deriven cap a un llenguatge propi en el qual l’esperit de modernitat és l’eix determinant de la seva obra, amb la creença que la bellesa es troba a tot arreu i que únicament mitjançant l’observació lliure es pot contemplar i arribar-hi. Així, es revelen aspectes vinculats a la velocitat, l’entorn urbà, el desenvolupament industrial i la tecnologia, i el seu camp de treball s’estén des del mitjà pictòric —sobre distints suports com la tela o el tapis— al cinema —Ballet mécanique, de 1924, incursió en l’admirat llenguatge cinematogràfic amb Dudley Murphy i Man Ray, és la primera pel·lícula sense argument basada en el contrast entre imatge i ritme—, sense oblidar el vincle amb l’arquitectura, amb intervencions en edificis a través de vidrieres i murals.
S.H.
