AMIDAMENT DE JOAN COROMINES

Video-instal·lació en la qual l’artista català Perejaume (Sant Pol de Mar, Barcelona 1957) planteja una reflexió sobre l’obra del filòleg Joan Coromines (Barcelona 1905 – Pineda de Mar, Barcelona  1997), el seu mètode de treball i les seves investigacions sobre l’etimologia de les paraules, en especial les paraules catalanes.

La tasca d’investigació de Joan Coromines com a filòleg està estretament vinculada a la seva activitat com a caminant, que en ocasions l’ha portat a convertir-se en autèntic alpinista. Les seves excursions són, al mateix temps, un estudi de topònims i antropònims que Coromines anava recollint mitjançant enquestes per tota la geografia catalana i illenca. A més de la video-instal·lació de Perejaume, la mostra inclou les onze llibretes d’apunts que utilitzava pels seus itineraris, així com dos grans cedularis amb més d’un milió de fitxes. En aquesta mostra es recorda també la figura del filòleg menorquí Josep Mascaró Passarius, que va col·laborar amb tasques d’investigació amb Joan Coromines.

Perejaume viu i treballa a Sant Pol de Mar i al Montnegre. En el seu treball s’hi barregen pràctiques literàries i visuals. La pintura, l’escriptura i les caminades han contribuït en la seva obra a una redefinició del paisatgisme. Exposicions com "Postaler" (1984), "A 2.000 metres de pintura sobre el nivell del mar" (1988), "Galeria Joan Prats, Coll de Pal-Cim del Costabona" (1990), "Girona, Pineda, Sant Pol i la Vall d’Oo" (1997), "Bocamont, Ceret, Figueres, el Prat, Tarragona i Valls" (2000), "L’obra de Granollers" (2002), "Retrotabula" (2003) o "Esconderse" (2004) en són el testimoni.

L’obra de Perejaume ha constituït, amb els anys, un cos complex que combina les propostes teòriques amb la producció artística. Així és a llibres com Ludwig-Jujol (1989), Oli damunt paper (1992), La pintura i la boca (1993), El paisatge és rodó (1995), Oïsme (1998), Oleoducte (1999), Fonació d’un espai (2001), Obreda (2003) i Els cims pensamenters (2004).

Espai: Planta -1
Producció: Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma i Fundació Caixa Catalunya