Martha Rosler. Com hem arribat allà des d'aquí?
Martha Rosler (Nova York) va ser pionera en l’ús del vídeo com a eina d’anàlisi social i política. La seva pràctica es construeix a partir d’una multiplicitat de llenguatges artístics, com ara la fotografia, el collage o la performance, i diferents maneres d’activar el teixit social a través de l’escriptura o la docència. Amb l’exposició «Com hem arribat allà des d’aquí?» es presenten una selecció de treballs (vídeo, fotografia i publicacions) que permeten reflexionar sobre una de les trajectòries més sòlides, coherents i crítiques dels nostres dies.
El seu compromís polític i la seva mirada feminista donen peu a una sèrie de reivindicacions que continuen essent una exigència de primer ordre en el nostre món contemporani. Així mateix, Rosler ha estat present en molts dels conflictes als quals apunta, fet que li ha permès observar des de la proximitat i retornar-nos imatges testimonials de diferents realitats, des de l’Havana a Nova York, passant per Mèxic DF o Barcelona. El seu treball permet analitzar cada context sociopolític a partir de condicionants geolocalitzats que, al seu torn, ens condueixen a una reflexió de la qual s’extreuen metodologies i estratègies globals, engendrades al si d’una societat neoliberal i patriarcal.
L’exposició mostra les línies d’investigació des de les quals s’ha construït el seu treball: la política entesa des dels interessos del poder, la jerarquia de classes, l’imperialisme econòmic i el control social sobre el cos de les dones.
Com indica el títol de l’exposició, s’incideix en la necessitat de prendre consciència del nostre present a partir de la suma d’esdeveniments que construeixen el passat, única manera d’entendre d’on venim. Les seves obres es presenten com a testimonis d’aquest temps que, en molts aspectes, encara ens acompanya. Al seu torn, «Com hem arribat allà des d’aquí?» incideix doblement en aquesta multiplicitat de significats que alberguen els seus treballs. Martha Rosler realitza un gir espai-temporal i ens planteja com és possible canviar de geografia i d’època, i, en canvi, continuar generant imatges que semblen formar part d’una mateixa localització. Passat o present continu? Rosler, amb l’agudesa que la caracteritza accentua el bloqueig i retrocés en el qual es troben les societats contemporànies.
De manera simbòlica, s’incideix, també, en aquesta semiòtica quotidiana que alberga l’espai domèstic. Lloc de reflexió, però, també, d’acció i transformació. En aquesta ocasió, a partir de les seves performances i vídeos, ens acosta a una ruptura de mites, però també de ritus, i reivindica la necessitat de desconstruir l’espai que ha estat imposat a la dona per la societat.
Des d’aquesta llar estereotipada pel sistema, Rosler connecta la vida que ens venen amb la conducció de la guerra a l’estranger (en relació als EUA i a Occident), un fet que es fa patent a través dels seus fotomuntatges i vídeos. Reflexiona entorn dels cànons que cossifiquen a la dona, però també sap assenyalar la mirada prejudiciada occidental sobre els cossos i realitats d’altres latituds. Ens submergim en múltiples contextos i ens acosta a un cúmul de desigualtats i incongruències que permeten que activem la nostra capacitat crítica per a poder establir un nou horitzó des del qual pensar les societats del futur. L’objectiu és sempre poder assenyalar sense complexos als enemics de la democràcia i així abordar els principals problemes que afecten el bé comú.