Juan Uslé començà el 1997 la primera obra que donà lloc a la sèrie homònima Soñé que revelabas, formada, actualment, per més de cinquanta pintures. Es tracta d’una de les sèries més destacades de l’artista càntabre, qui afirma que desconeix fins quan continuarà. La sèrie fa referència al món dels somnis i, al mateix temps, al procés fotogràfic, la cambra fosca.

Soñé que revelabas IV és una de les primeres obres que fan part de la sèrie; ens posa al davant una successió de franges en sèrie que, a la vegada, configuren una estructura horitzontal oposada a la verticalitat de la tela. Matisos obscurs que donen forma a un territori de marques i rutes, com ell mateix defineix. A més del procés creatiu artístic en si mateix, aquesta obra de gran format —igual que la resta de la sèrie— reflecteix un procés emocional, la pinzellada segueix el ritme del cor de l’artista per convertir-se en registre dels seus batecs.

L’artista càntabre reprèn en aquesta sèrie l’obscuritat ja plantejada en diverses obres de finals dels vuitanta i incideix en la seriació i la unitat compositiva. Repeteix el procés una vegada i una altra a cada obra: adopta un format de grans dimensions com a suport, aplica la mateixa tècnica i components pictòrics, pintura vinílica i pigments,i, això no obstant, a cada una Uslé en subratlla la singularitat i la unicitat. Parteix del negre com a essència cromàtica, remarca l’horitzontalitat amb la pinzellada gruixuda o,fins i tot, aplicant algunes notes de color, però si observam el detall, no descura la verticalitat, materialitzada a través de traços curts seriats.

S.H.