Partint de la tècnica del collage, Guinovart agafà com a base el cèlebre quadre Guernica de Picasso amb l’objectiu d’abordar des d’altres angles una de les qüestions que més preocupaven l’autor, la situació política i social de l’època. Així, extreu en diverses capes la imatgeria del famós mural de 1937 per introduir-hi noves situacions igualment actuals en aquell any 1970, època en què l’Estat espanyol vivia el final de la dictadura franquista.

En l’evolució de l’obra de l’autor s’observa el pas del realisme a una època més informalista, que deriva en l’ús del collage com un dels recursos formals. És el cas d’aquesta peça, en què a les icones picassianes extrapolades a un altre context, hi suma personatges com l’home del maletí o lemes a manera de pancarta, com ara «Estamos en todo», tot plegat amb un ritme vitalista recognoscible en tot el seu treball. Les superposicions i nivells que es presenten a l’obra permeten començar a entendre el pas de l’abstracció a la incorporació, a les seves peces, de la tridimensionalitat, objectes i nous materials (manipulació de tela, fusta, guix o, a vegades, fibrociment).

N.A.