La violència de la imatge

• Dies: 5 i 6 d’octubre
• Hora: 18:00 h-21:00 h
• Espai: Auditori
• Activitat de pagament amb inscripció prèvia (10 €)

Es Baluard Museu presenta el seminari de teoria i crítica estètica sota el títol «La violència de la imatge». Proposem reflexionar sobre les qüestions que caracteritzen la nostra contemporaneïtat, mitjançant una anàlisi rigorosa centrada en aquelles formes iconogràfiques que defineixen els nostres temps.

D’una banda, partim dels continguts presents a l’exposició de revisió i anàlisi de la col·lecció del Museu «Personae. Màscares contra la barbàrie» que es pot visitar fins al 8 de gener del 2023. La mostra parteix d’una línia de recerca centrada en el cos humà entès com a reflex de les situacions sociopolítiques de cada època. En aquest sentit, el projecte reubica el focus sobre el significat de “persona”, a partir del treball desenvolupat per un conjunt d’artistes al voltant de la censura i la impossibilitat de ser, apuntant també la necessitat de reivindicar la defensa dels drets fonamentals.

D’altra banda, comptam amb la col·laboració de quatre pensadors i teòrics que accentuen i obren el discurs a altres contextos i idees, facilitant una aproximació a la violència que genera no només un corpus d’imatges que defineixen el nostre present, sinó també com la circulació i processos de creació d’aquestes, es nodreix de l’agressivitat i la perversió.

El programa inclou les intervencions dels especialistes en l’anàlisi de la imatge: Horacio Fernández, Juan José Lahuerta, Carmen Pardo i Andrea Soto. Les quatre ponències es repartiran en dues tardes consecutives: dimecres 5 i dijous 6 d’octubre. Les ponències contemplaran diferents escenaris i contextos històrics per aprofundir les relacions que s’estableixen entre cos, individu i imatge.

PROGRAMA

5 d’octubre

• 18 h Alterar la imagen, transformar el cuerpo a càrrec d’Andrea Soto

El cos sempre ha estat un camp de batalla. Hi ha una llarga història de sospites que pesen sobre ell, però també de maneres en què se l’ha intentat domesticar a través de diverses tècniques d’ordenament, que han vist la seva màxima expressió en la racionalitat del pensament modern i les categories de l’abstracció, on la tendència ha estat esborrar totes les singularitats dels cossos diversos i multiformes. A través del treball de tres artistes de la col·lecció d’Es Baluard Museu: Esther Ferrer, Miriam Cahn i Shirin Neshat, explorarem com a la imatge s’obren espais per als cossos.
Moltes vegades s’ha desestimat el lloc que tenen les imatges en les representacions del cos, en les formes de presentar-se i aparèixer, així com en la creació d’identitats col·lectives. Els intents per reduir els cossos a la seva mínima expressió han estat abundants, no només fent desaparèixer els cossos indòcils, esquarterant-los, desfigurant-los, fragmentant-los, sinó també pels modes en què se n’ha fixat la representació. S’ha insistit molt a afirmar que no hi ha cos sense inscripció que el narri. Tot i això, no s’ha prestat tanta atenció a la funció que han ocupat les imatges en aquesta configuració. S’argumentarà que no hi ha subjecte sense imatge. D’aquí, la necessitat d’explorar el potencial que tenen les aparences en la construcció de nous imaginaris i en la creació d’altres formes de sentit del que és comú.

• 19:30 h  Mirar al cielo y ver el inferno: rostro y máscara de las víctimas bajo las bombas a càrrec de Juan José Lahuerta

Aquesta conferència versa sobre dos temes entrellaçats, en què Lahuerta treballa des de fa temps: el primer tracta sobre l’afició que les avantguardes clàssiques sense excepció van sentir per l’aviació, i sobre com aquesta inclinació va servir per excusar allò que, per sobre de tot i des de la mateixa invenció de l’avió, era la seva raó de ser: el seu poder militar — la identificació sense remei de l’aviació amb el bombardeig; el segon podria entendre’s com una aplicació pràctica, i ben tràgica, d’aquest experiment: la propaganda gràfica durant la guerra d’Espanya (1936-1939), on l’avió i el bombardeig es converteixen en el motiu principal. A la propaganda republicana, molt més abundant i molt més lligada a l’estètica de l’avantguarda que la nacional, les víctimes miren terroritzades al cel i les seves cares es converteixen en màscares tan estereotipades com les mateixes màquines o com els mitjans propis de la mateixa propaganda. En definitiva, una vegada més parlem de les responsabilitats de les avantguardes en els horrors de la modernitat.

6 d’octubre

• 18 h Historia de una pasión a càrrec de Horacio Fernández

Centrant-se en la figura i el treball fotogràfic de Boris Mikhaïlov, que ha captat imatges sobre gent abandonada i violentada fa uns quants anys, a Khàrkiv, la segona ciutat en ordre d’importància d’Ucraïna i un dels principals centres industrials i culturals del país, Fernández anirà comentant les fotografies per comparar-les amb certs assumptes religiosos, artístics, literaris i cinematogràfics, a més d’establir connexions i fer referències a la guerra actual a Ucraïna.

• 19:30h Esquizofonías de Ubú: de la máscara y el fonógrafo a càrrec de Carmen Pardo

Una esquizofonia consisteix en la separació del so i la causa. Aquesta dicotomia apareix com a exigència primordial a Ubu roi d’Alfred Jarry, on la veu d’Ubú, la veu del tirà, s’ha de construir com una veu singular. Per fer-ho, l’ús de la màscara serà fonamental. La veu que surt de la màscara s’assembla per a Jarry a la veu que reprodueix el fonògraf; totes dues són veus seductores; veus poderoses. Aquestes veus ressonen a la veu timbrada de Hitler i a la veu aflautada del Generalíssim, però també en tantes veus esquizos que avui tenen per objecte que els oients perdin la seva pròpia veu.

Biografies

Horacio Fernández Martínez és Doctor en Història de l’art i ha estat professor d’Història de la fotografia a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Castilla-La Mancha a Conca. També ha comissariat exposicions com a Fotografía Pública. Photography in Print 1919-1939 al MNCARS (1999) que el 2016 es va presentar al Museu Amparo de Puebla, Mèxic. Entre el 2004 i el 2006, va ser comissari general del Festival internacional de fotografia i arts visuals PhotoEspaña. Els projectes expositius més recents inclouen l’exposició Fotos y Libros. España 1905-1977 al MNCARS (2014) i Miserachs Barcelona al MACBA (2015) o Lo nunca visto. Del informalismo al fotolibro de posguerra (Fundació Juan March, Madrid 2016), en les quals el fotollibre és un element central.

Juan José Lahuerta és arquitecte, director de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya i professor d’Història de l’art i de l’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Ha estat membre del Col·legi Docenti della Scuola Dottorati de l’Istitut Universitari di Architettura IUAV de Venècia, i titular de la King Joan Carles I Chair of Spanish Culture and Civilization a Nova York. És autor de: 1927. La abstracción necesaria (Barcelona, ​​1989); Antoni Gaudí, 1852-1926. Arquitettura, ideologia e política (Milano, 1992), Decir Anti es decir Pro. Escenas de la vanguardia en España (Teruel, 1999), Le Corbusier. Espagne. Carnets (París/Milano, 2001); El fenómeno del éxtasis. Dalí ca. 1933 (Madrid, 2004); Destrucció de Barcelona (Barcelona, ​​2005); Le Corbusier e la Spagna (Milano, 2005) i Estudios antiguos (Madrid, 2010) entre molts altres títols.

Carmen Pardo Salgado és professora titular de la Universitat de Girona. Investigadora postdoctoral a la unitat IRCAM-CNRS de París (1996-1998; 2018). Es va fer càrrec de l’edició i la traducció de John Cage, Escritos al oído (1999) i és autora de Música y Pensamiento. Apuntes de un encuentro (2020, Univ. de Jaén); En el silencio de la cultura (Sexto Piso, 2016/ Eterotopia France, 2018); La escucha oblicua: una invitación a John Cage (Sexto Piso, 2014/L’Harmattan, 2007, Coup de cœur 2008 de l’Académie Charles Cross); Las TIC: una reflexión filosófica (Laertes, 2009); Robert Wilson (amb Miguel Morey, Polígrafa, 2003).

Andrea Soto Calderón és filòsofa, professora d’Estètica i Teories de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. A més de la seva activitat docent desenvolupa des del 2016 un projecte de recerca al voltant dels estatuts i els funcionaments de les imatges a La Virreina Centre de la Imatge a Barcelona. Ha escrit diversos articles acadèmics, capítols de llibres i en catàlegs per a artistes com Pedro G Romero, Bleda i Rosa, Max de Esteban, Mar Arza entre d’altres. Entre les seves publicacions recents compta Le travail des images, juntament amb Jacques Rancière, 2019 (traduït al portuguès [2021] i a l’espanyol [2022]), La performatividad de las imágenes, 2020 i Imaginación material, 2022.