Projecció Amor rojo de Dora García

Dia: 15 de novembre
Hora: 19:00 h
Espai: Auditori
Activitat gratuïta amb inscripció prèvia
Durada: 90 minuts

En el context de les activitats vinculades a l’exposició «Romeos, luchadorxs e insecto» de Dora García, que es podrà visitar fins al 4 de febrer de 2024, programam la projecció d’Amor rojo (in progress), un vídeo que forma part de la trilogia dirigida per l’artista, basada en la vida i el llegat d’Alexandra Kollontai (1872-1952), com a fruit d’una investigació que va començar el 2018.

Amor Rojo utilitza la figura de Kollontai, teòrica marxista i revolucionària soviètica, feminista radical i activista sexual, com a guia per recórrer el laberint de la llibertat femenina, l’emancipació sexual i l’amor com a arma. La pel·lícula cerca fer les connexions necessàries en una narrativa complexa que uneix un oceà des de Moscou fins a Mèxic, des del feminisme socialista del segle XX fins als transfeminismes llatinoamericans del segle XXI, des de la promesa de la revolució fins al compliment final d’aquesta promesa.

Presenten: Dora García i Manuela Acereda

Alexandra Kollontai, activista i socialista, va ser l’única dona que va formar part del primer govern bolxevic i una figura clau en l’organització de la revolució d’octubre. De 1922 a 1945 va ser ambaixadora del govern soviètic a diversos països, incloent Mèxic. El títol es refereix a la traducció del seu llibre Liubov’ pchel trudovikh (L’amor de les abelles treballadores) de 1926, que va ser traduït a l’anglès com a Red Love (Amor rojo) el 1927, i va ser un contrapunt en la influència de Kollontai com una pensadora arriscada que cercava revolucionar les relacions de gènere en qüestionar les condicions de dependència implícita a la noció tradicional de l’amor. Per a ella, l’amor només podria ser part de la revolució social si s’entenia com a “amor-camaraderia”, un concepte inclusiu i col·lectiu, basat en la cura i la mutualitat.

Dora García (Valladolid, 1965). Estudià Belles Arts a la Universidad de Salamanca i a la Rijksakademie d’Amsterdam. En els seus treballs, amb un marcat caràcter conceptual, empra mitjans diversos, com ara la fotografia, la instal·lació, el dibuix, el vídeo, el so i el web, i crea situacions o contexts que alteren la relació tradicional entre l’artista, l’obra i l’espectador.
Ha exposat individualment al MUSAC de Lleó, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (MNCARS), al CCCB i al MACBA a Barcelona, al Centre Pompidou de París, a la Tate Modern de Londres, l’SMAK de Gant, la GfZK de Leipzig i la Kunsthalle de Berna, entre d’altres. També ha participat en nombroses biennals: Manifesta 2 (1998), Istanbul (2003), Sydney (2008), Lió (2009), Sao Paulo (2010), Gwangju (2010), Venècia (2011) i Documenta 13 (2012). El 2021 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit pel Ministeri de Cultura i Esport d’Espanya.

Manuela Acereda és especialista en estètiques feministes i membre de la companyia La Lioparda Teatre. Com a investigadora, transita entre el món acadèmic i el cultural. Les àrees d’especialització són les arts visuals i escèniques, la teoria crítica feminista i l’educació. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Complutense de Madrid, combina els estudis d’Antropologia amb un màster en Estètica i Teoria de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona, i també amb un doctorat en Arts Visuals i Educació a la Universitat de Barcelona. Va obtenir el DEA especialitzat en Narratives Visuals i Metodologies de Recerca Feminista.